L’ensenyament de la literatura es va vehicular, originàriament, a través de la seva història i es va dissenyar com a eina de suport per a l’ensenyament de la retòrica, però també per a la formació del ciutadà, cosa que ajuda a entendre el paper que ha ocupat aquesta assignatura i el desconcert en què ens trobem actualment, en què moltes de les funcions per a les quals es va crear han quedat obsoletes. A l’article, s’hi proposa un replantejament d’aquestes funcions i s’hi exemplifica en el cas del cànon i la varietat de lectures possibles a l’aula.
