Segurament hem contemplat alguna vegada el nostre alumnat i ens hem interrogat pels seus pensaments, les seves inquietuds, les seves apetències, sense arribar a trobar-nos més que amb una gran incògnita com a resposta. Com són els adolescents que assisteixen a les nostres classes de filosofia? Hi deu haver res en ells que els permeti identificar-se amb el que fem a l’aula? O, per contra, la nostra assignatura no deixa de ser una exigència curricular més, pacientment suportada? Aquest capítol mira de fer un breu recorregut pel territori que assenyalen aquestes preguntes….
