Sempre he cregut que, quan la curiositat de læinfant davant dæun objecte, el porta a qüestionar-se ½Què puc fer amb això?+, estem davant dæun moment gairebé màgic, perquè la criatura sæadona que pot actuar-hi i canviar-lo, amb la qual cosa es converteix en protagonista actiu del seu desenvolupament. Combinar, treure i posar, apilar, provar dæintroduir, tastar, etc. Les educadores ens afanyem a aportar fonts noves dæexperimentació i facilitar experiències noves. Però…, amb tot el cos?
