Costa, de vegades, sortir de la culpa. Costa trencar amb el bucle. Costa perquè tampoc és cap sorpresa afirmar que les mares som molt exigents amb nosaltres mateixes. Ens és molt fàcil fixar la mirada en tot el que no hem fet.
No és cap sorpresa dir que les mares (i cada cop més pares també) assumim molta càrrega. A dins i a fora de casa. Ens aixequem al matí, despertem les criatures, preparem esmorzars, tàpers per l’escola, comprovem que porten el que va demanar la mestra, correm cap a la feina, escrivim correus, fem trucades i gestions… I gairebé sense adonar-nos-en ja és…
