En aquest treball s’analitzen els dibuixos de la figura humana de nens amb TEA amb l’objectiu de trobar patrons comuns en la representació d’aquesta figura, així com per establir relacions d’aquesta representació en funció del seu perfil (comorbilitat i diagnòstic). S’ha seguit un mostreig no probabilístic per accessibilitat i la mostra participant en l’estudi es compon de vint-i-quatre nens d’entre 4 i 12 anys. Com a tècnica de recollida d’informació s’ha utilitzat l’instrument proposat per Orellana compost per trenta-quatre indicadors per registrar en el dibuix de la figura humana. Els re…
