Descobrir l’argument de l’espai als «entorns quotidians» de la infància semblava senzill. Aquells espais oblidats hi són acompanyant-nos, amb nosaltres, al costat nostre, però la mirada de la persona adulta els fa fora. Quan els busquem, s’escapen. Són aquí? Els veiem? Els recordem? Els hem oblidat realment?
