Aquest epíleg tanca l’obra reflexionant sobre la importància que l’escola no solament sigui el lloc del singular i el plural sinó, al seu torn, el del singular que està inscrit en el plural. Les arts sempre són plurals i la solitud durant el procés de creació és un dels seus trets distintius. Finalment, es destaca la importància del plaer que genera el coneixement com l’eina més útil de qualsevol procés educatiu.
