Va passar fa set o vuit anys, jo en tenia 57. Era el període d’acollida i em trobava al grup de caminants donant suport a les educadores. Hi havia presència de famílies a l’aula. Estava asseguda a l’alçada de les nenes i dels nens en una tarima de quinze centímetres i, quan vaig fer el gest d’incorporar-me, una mare moldava se’m va acostar per ajudar-me. Li vaig donar les gràcies i li vaig dir que podia fer-ho sola, que no calia, que ja hi estava acostumada, o alguna cosa per l’estil. L’escena es va repetir quatre vegades mentre hi vaig ser. Potser era una resposta cultural en trobar-se dav…
