En tota relació educativa, es troben dues mirades. Persona adulta i infant, en creixement constant, intersecten les seves zones de desenvolupament proper i, mútuament, entren en un préstec d’anada i tornada. En el camí del desenvolupament individual, viure conscientment amb infants és una segona oportunitat que ens brinda la vida per acostar-nos a la persona que podem arribar a ser. Permetre’ns plantejar-nos aquest repte ens porta a mirar l’infant des d’un pla d’igualtat, com algú que creix amb nosaltres. Acceptar-ho, implica assumir que, com a educadors i educadores, no podem educar més en…
