L’objectiu d’aquest article és estudiar les denominacions que les gramàtiques de l’espanyol i del català han atribuït als temps verbals de les seves llengües respectives, i presentar algunes reflexions sobre els problemes terminològics principals que se’n deriven. Tot i que l’evolució de la gramàtica llatina a les llengües romàniques va suposar canvis importants en la conjugació verbal, la terminologia emprada per etiquetar les formes noves es va basar en les denominacions tradicionals llatines. Els criteris que s’hi van utilitzar són d’ordre ben divers: s’hi troben termes de ca…
