L’estudi d’una llengua segueix tres grans eixos: la història, les estructures i els usos. Si el primer i el segon corresponen, bàsicament –tot i que sense exclusivitat–, a les disciplines lingüístiques, la tercera directriu no pot reduir-se a l’àmbit curricular d’aquestes, sinó que el desenvolupament de les destreses verbals (definir, parafrasejar, fer resums, interpretar i produir textos formals, etc.) s’articula en objectius que només s’assoliran mitjançant un ensinistrament quotidià i generalitzat en tot l’espectre curricular.
