El model de seqüència didàctica, en la formulació que se’n va fer al començament dels anys noranta, es revela com una proposta vàlida per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua o les llengües i la literatura a partir de les aportacions teòriques dels principis socioculturals, pedagògics i didàctics que es consideraven innovadors en aquell moment concret. L’article fa un recorregut breu pels canvis que s’han esdevingut en els darrers vint anys, tant en el marc teòric que va fonamentar el model, com en el context social i institucional que constitueix el seu marc d’aplicaci…
