Són moltes les propostes pedagògiques que, en els darrers deu anys, han buscat avançar cap a noves formes organitzatives i ½culturals+ dins i fora de l’aula. Des dels grups homogenis i heterogenis, l’escola inclusiva o les comunitats d’aprenentatge, fins als plans educatius d’entorn i els projectes pedagògics de ciutat i de poble. De totes, en podem treure un element comú, que és el fil conductor del present article: la necessitat de repensar i, sobretot, de repracticar l’educació des de la idea de xarxa.
