Aquest capítol analitza les possibilitats dels documentals entesos com a font d’informació primària sobre la GCE. Les imatges cinètiques són, per definició, objectives; en aquest sentit, la seva consideració no sols resulta interessant, sinó imprescindible. D’altra banda, la majoria dels documentals enfilen les imatges per organitzar un discurs propagandístic al servei d’uns objectius polítics. L’anàlisi de les dues variables resulta extremament interessant des del punt de vista didàctic. El capítol també considera les possibilitats didàctiques de les pel·lícules (motivació i informació), i…
