L’article planteja, en primer lloc, la importància i les limitacions de les tipologies textuals com a referència i ajut per planificar la diversificació i la progressió en l’ensenyament de la llengua. En segon lloc, es descriuen les característiques d’una seqüència didàctica, concebuda com a conjunt de lliçons amb un nombre limitat d’objectius i que té com a objecte una acció lingüística en el marc d’un projecte. Per últim, s’aborden explícitament els problemes relacionats amb la classificació i la progressió de les accions lingüístiques.
