Que avorrit que deuria ser fer l’amor al Paradís! Tot conegut, tot mostrat, tot present i tot a l’abast. De fet, tot el Paradís deuria ser bastant avorrit, perquè el que dóna sentit a llevar-se cada matí és el desig, i el desig només es pot conjugar en futur, un temps desconegut al jardí de l’Edèn, on solament es vivia en present.