En un moment caracteritzat pel pessimisme, doctrines i teories pedagògiques avançades sembla que gaudeixen d’una existència autònoma. El discurs de la reforma educativa és això: un discurs, mentre que la majoria de centres reals viuen en les seves pròpies inèrcies de funcionament. Els autors d’aquest article han volgut baixar del món virtual de la teoria educativa ùel que hauria de passarù i instal·lar-se en el que passa realment. Abandonen el discurs expositiu tancat i rodó i proposen una narració que haurà de ser contrastada i interpretada pel lector i la lectora
