En aquesta conferència s’analitza la consigna educativa de la cultura general, el francès i el piano, com una perspectiva dissenyada pensant en el futur que es vol per a les nenes, noies o dones, conquistades pels seus marits com un objecte de col·lecció. Un maquillatge de façana per garantir una submissió de fons. Per sort, avui dia estem ja molt lluny d’aquesta consigna, que regnava durant la segona meitat del segle XIX i bona part del XX.
