Només quan s’està al costat d’algú, amb el desig de voler-se’n fer càrrec, es pot tenir compassió. La compassió no pot mirar mai des de dalt, no té a veure amb la pena que em fa aquell pobret que em contemplo des del meu pedestal de seguretat i superioritat. No hi pot haver confort en la compassió ni pot ser generadora de consciències tranquil·les. La compassió és una vivència des de la igualtat.
