Ja fa temps que es va generar a la cinematografia, especialment a la nord-americana, una tendència que ha estat més que rendible en el terreny econòmic, encara que no tant en el pròpiament estètic: fer cinema per a adolescents. Aquesta rúbrica ha transitat per itineraris diversos que van des de les propostes del cinema independent tipus (Larry Clark, 1995), fins a les aventures ensucrades de les marques Disney i semblants.
Si, a més, traiem el cap a les realitats dels distints punts geogràfics del planeta, la diversitat es dispara i les realitats que s´hi aborden són tan heterog…