Que un dia qualsevol un infant digui: «A mi la base d’orientació em serveix per posar ordre a les meves preguntes i frases i també em serveix per no oblidar-me’n més» manifesta una manera de fer determinada. Anys enrere una frase així era inimaginable. Quins canvis s’han produït? Què ens ha suposat? Quina trajectòria estem seguint? De quina manera podrem normalitzar i generalitzar aquesta nova manera d’entendre l’avaluació?
