Anton Semiónovitx Makàrenko

Un referent poètic tan imprescindible com evocador

És fosc i més de dos-cents noiets, i algunes noietes, fan el que poden per aconseguir que una estufa atrotinada funcioni. Fa molt de fred a Poltava. Som a l’antiga URSS i és la dècada dels anys vint.

Makàrenko té un propòsit ferm. Aconseguir que tota aquella colla d’arreplegats, fills d’una revolta i a vegades polissons d’un tren fortuït, esdevinguin personetes dignes. No és fàcil. Molts tenen un passat ben galdós, amb delictes com robatoris, prostitució i, sobretot, una colpidora misèria a les esquenes.

…