Era pels volts de Nadal i la família ens fèiem els regals. Van plantar davant el meu fill una caixa plena de fustes de totes les mides. El seu pare i jo vam pensar: ½I què n’hem de fer ara, de tot això?+. Era un regal ben estrany, perquè ni tan sols portava instruccions. En Borja va agafar una de les fustes llargarudes, se la va mirar i la va tornar a endreçar, esperant que li donessin l’obsequi següent. Als seus cinc anys, no semblava gaire impressionat interessat per aquella caixa tan grossa i pesada.
