Les nocions d’exolingüisme i de bilingüisme ocupen una posició central en la recerca sobre l’adquisició de segones llengües i en l’estudi de situacions de contacte de llengües. D’una manera més general, contribueixen a enriquir les representacions de la interacció verbal mostrant com la negociació del codi constitueix un factor pertinent. L’objectiu d’aquest article és de precisar aquestes nocions mostrant que els eixos de variació endolingüe vs exolingüe i unilingüe vs bilingüe estan marcats per ruptures parcials que permeten d’afinar les nostres anàlisis. Per altra banda, …
