A la llum de la metàfora del text com a teixit, s’explora en aquest article el principi de continuïtat de la retòrica antiga, es relacionen les idees que es desprenen d’aquesta exploració amb els conceptes moderns de coherència discursiva i progressió temàtica, i es posen en qüestió algunes de les aproximacions al paràgraf sorgides en l’àmbit de l’ensenyament de la redacció per raó de la seva manca d’avinença tant amb els conceptes descriptius discutits prèviament com amb la pràctica discursiva real dels escriptors competents.
