Acompanyar és un bonic procés que demana desig i presència. Podem ser presents físicament en un lloc sense desig, aleshores l’altra persona no se sent acompanyada. De la mateixa manera, podem desitjar ser-hi i que no sigui possible (a causa de la distància), amb la qual cosa un tampoc no se sent acompanyat. En una criatura, el sentiment de companyia no es diferencia gaire del dels adults. Hi ha una manera de ser i d’estar que implica comprensió, acceptació i respecte vers l’altra persona. Quan algú se sent acompanyat així, això agrada i calma
