Ens trobem ja de ple al curs escolar, per la qual cosa no és estrany veure’ns atrapats en una rutina plena d’horaris, reunions, programacions i burocràcia que sovint ens aclaparen. Tot i això, en entrar a l’aula i connectar amb l’alumnat, en parlar amb un company o relacionar-nos amb les famílies, en aquest context més “immediat”, és quan podem adonar-nos i valorar la importància que tenen la interacció propera, l’empatia , l’escolta activa o l’atenció a les necessitats de la persona amb qui estem interactuant.
En definitiva, en tot allò que, en el nostre habitual tràfec, moltes vegades no veiem perquè les responsabilitats quotidianes fan que no posem l’atenció on realment hauríem. En tot allò que sovint passa desapercebut quan vivim amb pressa.
Si mai us heu sentit d’aquesta manera, us recomanem llegir la visió que ens comparteix Vicenç Arnaiz Sancho sobre el tema a l’article «Hola! Com estàs?» , com un recordatori que, més enllà dels horaris i la paperassa, el més important és la cura dels altres i d’un mateix:
Tothom necessitam estar bé i ningú és autosuficient per aconseguir-ho sempre sense els altres. El deure de cuidar ens obliga a tots. No només els companys i les companyes s’han de respectar, dialogar, escoltar, ajudar. Tampoc ho ha de fer només el mestre o la mestra. Tots hem de respondre davant de l’altra persona. Ben mirat, l’escola té com a funció bàsica aprendre a cuidar-se i a cuidar els altres, a cuidar-nos tots.
Podeu trobar el contingut complet dins la Revista Guix d’Infantil nº121 (clic aquí).
