Dins del divers teixit del nostre sistema educatiu, les escoles rurals exerceixen un paper fonamental, però… Què entenem exactament per una escola rural? Què les caracteritza i per què són tan importants?
Es considera una escola rural un centre educatiu que es troba en àrees rurals o poc poblades, lluny de les grans ciutats, i que atén comunitats petites, sovint disperses en el territori. A més, degut sovint a la baixa quantitat d’estudiants, és comun que en aquestes escoles s’agrupi l’alumnat de diferents edats en una mateixa classe multigrau, promovent un aprenentatge col·laboratiu entre ells. Així, veiem com, tot i els grans desafiaments als quals s’enfronten, les escoles rurals són molt importants perquè brinden educació a nens i nenes que, d’una altra manera, podrien tenir dificultats per a accedir a l’escola.
Però no sols això, sinó que, com podem llegir a «El reto de la escuela rural. Hacer visible lo invisible» (Pilar Abós Olivares, Roser Boix Tomàs, Laura Domingo Peñafiel, Juan Lorenzo Lacruz y Pascual Rubio Terrado), l’escola rural del segle XXI va més enllà de ser simplement un lloc d’ensenyament en entorns rurals; ha de ser veritablement visible en el sistema educatiu i ho ha de ser sota un model més equitatiu, inclusiu i de qualitat educativa. Així, els seus autors ens conviden a reflexionar sobre aquest fet i reclamen fer visible l’escola rural i situar-la en l’escenari real que li correspon pel gran paper que exerceix en l’accés a l’educació en els territoris rurals.
A continuació, podeu trobar diversos recursos relacionats amb el tema, així com propostes pràctiques amb exemples reals en centres de totes les etapes:
Retrat / Entrevista
- Maria Mercè Contra, mestra itinerant d’escola rural, especialista d’anglès. “Portar aire fresc” (Revista Guix)
Després de dinou anys treballant com a mestra itinerant, la Maria Mercè –Miss Mercè per a alumnat i companys– ha sabut fer-se un lloc a les escoles on entra i surt cada dia: «La relació que tinc amb els nens és molt bona, estar a l’escola rural ofereix la possibilitat de treballar amb grups molt petits. Quan hi arribo, sempre m’esperen contents. És com rebre aire fresc nou».
Propostes pràctiques a l’escola rural
- Un col·le rural: llaurar el present per somiar el futur (Revista Guix)
Les escoles rurals constitueixen una part de l’ànima dels pobles. Són l’esperança de l’aprenentatge, de la convivència, del foment dels costums i les tradicions, de la trobada amb el món modern, amb l’avantguardista, amb el futur, en definitiva, amb la supervivència. En el present article hi descrivim el paper que desenvolupa el nostre centre en un context rural, en una educació inserida en la vida, però també per a la vida.
- Ser mestra d’escola rural. Estimar la feina (Revista Guix)
L’escola és a la vora de casa. Tot i els inconvenients que ja sabem que això comporta, per a mi pesen més els avantatges, perquè sobretot valoro la proximitat de l’entorn i de les persones. El fet d’educar no rau sols en l’escola, nosaltres només en som una petita part que, si bé és important, necessita l’entorn per ser entesa en el seu concepte més ampli.
- Repensar les ZER. Cap a on va l’escola rural catalana? (Revista Guix)
Les ZER van néixer just en començar la dècada de 1990. Van ser creades per solucionar unes problemàtiques i cobrir unes necessitats de les escoles de poble. Des de llavors, hi ha hagut fets i canvis que han obligat a repensar les ZER i la seva organització. Aquelles primeres necessitats que es plantejaven estan cobertes. Quins són ara, doncs, els nous reptes?
- Emprendre per aprendre (Revista Guix)
L’experiència que volem compartir ha crescut a l’escola Arrels, un centre d’educació infantil i primària d’àmbit rural situat a la localitat dels Alamús i que pertany a la ZER L’Horta de Lleida. És una escola d’uns quaranta alumnes, distribuïts en quatre grups, que té un equip estable de quatre mestres tutors, a més dels especialistes itinerants de la ZER.
- L’aprenentatge servei a l’escola rural (Revista Guix)
L’aprenentatge servei (ApS) és una proposta educativa que fon intencionalitat pedagògica i intencionalitat de transformació social com a elements bàsics que estimulen la cohesió dels diferents agents educatius de la comunitat i el territori. Els trets pedagògics de la comunitat educativa rural i la seva capacitat de vertebració territorial constitueixen un medi adient per iniciar i impulsar propostes didàctiques d’aprenentatge servei.
- La necessitat de documentar els projectes de la Zona Escolar Rural del Moianès Llevant (Revista Guix)
El claustre de la ZER Moianès Llevant, format per tres escoles rurals, va fer la re-flexió que als centres educatius tendim a realitzar moltes activitats, projectes… i que duem a terme iniciatives interessants que no acaben de deixar prou petjada per poder esdevenir una eina d’aprenentatge. Al present article s’hi mostren un projecte de ZER i un altre per escola, amb la intenció que tinguin sentit, roman-guin i siguin útils per a cada centre docent, però també per a la pròpia comunitat i més enllà.
- Lataball, una alternativa en la escuela rural (Revista Tàndem)
Lataball és un joc alternatiu desenvolupat des d’una perspectiva interdisciplinària. Esdevé així un contingut molt adequat per a les classes d’educació física que disposen de pocs mitjans materials. Es tracta d‟un joc amb un gran component motivacional que permet el desenvolupament de diferents habilitats motrius i de valors educatius de l‟esport, aspectes fonamentals per aconseguir el desenvolupament integral de l‟alumnat.
I, per conèixer el cas d’escoles rurals d’altres països, com Burkina Faso, Austràlia, Itàlia, Argentina, Brasil o Xina, no us perdeu el número especial sobre escola rural «Educació rural, una mirada intercontinental» (Revista Guix nº443):
Llibres sobre el tema
