“Els infants haurien de tenir el mateix espai per jugar que el que tenen els adults per aparcar”
Diversos països europeus
(Fragment de “Quan els infants diuen PROU!”)
No cal pas conèixer el parer dels infants per saber que en les nostres ciutats hi ha massa cotxes. Ho sabem prou bé i fins i tot en sabem el nombre exacte, els efectes que produeixen en la salut de les ciutadanes i els ciutadans (pol·lució ambiental i acústica, accidents, manca d’activitat física dels usuaris, etc.), en la conservació dels monuments i, en general, en la degradació de les ciutats. El problema, però, és que tot i saber-ho no fem res de veritat, res concret ni radical per modificar aquest fet a curt termini. Els infants són més pràctics. Per a ells, jugar és una necessitat essencial, reconeguda pels estudiosos del desenvolupament infantil, i és, fins i tot, un dret. I, per jugar, necessiten espai. Doncs que els donin l’espai que necessiten. Per això, els con sellers del consell dels infants de Fano diuen: «Hi ha massa cotxes i nosaltres no tenim espai per jugar».
Podien haver dit molt més, podien ser molt més eficaços. Podien dir que amb els seus cotxes, les persones adultes (la mare i el pare també s’hi compten), els estan condemnant a malalties terribles, a ciutats brutes i sorolloses, a ciutats lletges… però això no és pas el que més els urgeix a ells. La malaltia i la mort són de més endavant, de demà; el que ara sí necessiten immediatament és poder jugar i, per a això, els cal espai i seguretat.
Es tracta d’un problema només dels infants?
Avui dia, sembla que, en una ciutat occidental, els cotxes aparcats o en circulació cobreixin i, per tant, facin seva la principal i enorme superfície pública formada pels carrers i per les places. Per altra banda, resulta que en els països occidentals el nombre d’automòbils en relació amb el nombre d’habitants es pot estimar en aproximadament 50 vehicles per cada 100 habitants i que la meitat d’aquests estan aturats. Per tant, hem de pensar que un 25% de la població condiciona la vida de l’altre 75% limitant-ne la mobilitat, privant-la d’espai i negant-li la seguretat
Quan reivindiquen el seu dret a tenir espai per jugar, els infants reivindiquen
l’espai de tots: de qui va a comprar, de qui llegeix el diari, de qui passeja, de qui es mou a peu, amb bicicleta o amb el cotxet del nadó.
Fa uns anys, un grup d’infants convidats al Consell d’Europa a Brussel·les va fer aquesta proposta: «Els infants haurien de tenir el mateix espai per jugar que el que els adults tenen per aparcar els cotxes».
Podeu trobar aquesta vinyeta i reflexió, aixó com una gran varietat de propostes d’actuació, a 📖 Quan els infants diuen PROU!, un llibre en el qual l’autor dona la paraula als més petits i ells fan propostes o protesten per algun tema que els preocupa.
L’autor respon a dues preguntes: «Per què un infant diu això?» i «Què es podria fer si l’escoltéssim?» I a partir d’aquí neix una anàlisi de la condició infantil d’avui dia i una relació de les iniciatives, de les activitats i de les experiències dutes a terme per les ciutats al llarg d’aquests anys (clic aquí).
