Azucena Vázquez Gutiérrez (@azuvazgut). Docent i doctora en e-learning. Directora de Transformació Digital a Escuela21. Coordinadora de la SX3Academy a 3cat.
Ens trobem en un context de ple debat mediàtic sobre si la prohibició del mòbil en menors de 16 anys és la solució per reduir els perills associats a l’ús d’aquests dispositius. En gran manera, aquest sacseig social està vinculat a iniciatives nascudes de famílies legítimament preocupades per la salut física, psicològica i social dels seus fills i filles. En aquest article, explorarem algunes propostes per aconseguir que el jovent estigui més preparat per a la rebuda del seu primer dispositiu. Es tracta de propostes basades en l’educació com a alternativa a la prohibició.
La recerca evidencia que ni les pantalles ni els mòbils impliquen un perill per si mateixos i que, en realitat, tot depèn dels usos que els donem. Seguint la línia de Sanders et al. (2023), podem determinar que els riscos associats als telèfons mòbils són moderats i focalitzats a pràctiques concretes (per exemple, vinculades a les xarxes socials) i que la ciència no és encara capaç d’identificar de manera clara la millor edat perquè un o una jove rebi el seu primer dispositiu. Perquè, probablement, el que hauria de determinar aquest pas no hauria de ser un número, sinó que la persona que el rebi estigui preparada, i això dependrà tant de la maduresa personal (en gran part vinculada a l’autoregulació) com de les oportunitats d’aprenentatge que el seu context li ha brindat, així com d’altres criteris pràctics (per exemple, si necessita poder comunicar-se amb la família per algun motiu). Potser caldria posar el focus en aconseguir que tot el jovent, independentment de les seves casuístiques personals, tingui la suficient competència mediàtica per fer un bon ús del telèfon mòbil quan aquest li arribi a les mans?
Tot i creure fermament que l’educació pot ser la clau que doni resposta a aquest entramat, no cal caure en la utopia. Malgrat que treballem amb esforç i dedicació per l’alfabetització mediàtica i informacional del nostre jovent, és segur que seguiran havent-hi mals usos, conductes poc ètiques i que els riscos d’ús no desapareixeran, però també és segur que, amb una bona base, aquests riscos disminuiran i el nostre jovent estarà més empoderat per saber com actuar si, malauradament, ha d’enfrontar-se a aquestes situacions.
Alternatives a la prohibició
D’aquesta manera, caure en la prohibició és evidenciar un gran fracàs com a societat. Però quines alternatives tenim més enllà de prohibir? Algunes possibilitats podrien ser:
- Proporcionar bons referents. Que motivin als i a les nostres joves, que fomentin el contagi positiu pel bon ús dels dispositius, per exemple, en relació amb utilitzar-los per generar oportunitats d’aprenentatge. Existeixen els líders positius en el món dels influencers? I si els cerquem i els donem suport?
- Construir pautes i models. Ja existeixen alguns documents de gran interès en matèria de bons usos de les tecnologies digitals, per exemple la guia per a famílies publicada per l’Asociación Española de Pediatría en col·laboració amb l’Agencia Española de Protección de Datos. ¿No seria interessant realitzar un procés col·laboratiu, en el qual es recollissin les veus de tota la comunitat educativa (docents, famílies, alumnat, entorn) per crear una guia de bons usos del telèfon mòbil? I no només compartir-la amb tot el jovent sinó fer-la extensiva a tota la ciutadania? No creieu que també podria ser útil per a molts adults?
- Identificar i difondre bones pràctiques d’ús del mòbil realitzades en contextos d’educació formal i informal. Podrien aquestes pràctiques inspirar les persones educadores i animar-los a reproduir-les en els mateixos centres o en d’altres realitats educatives?
- Implementar l’alfabetització mediàtica i informacional a totes les escoles, adaptant les propostes d’aula a les necessitats de les diferents etapes educatives i del mateix alumnat. Si volem que l’escola esdevingui la font d’oportunitats que el nostre alumnat mereix, cal que sigui al centre educatiu on l’alumnat desenvolupi les competències necessàries i l’autoregulació que el portin a construir, des del seu paper de consumidor i creador de continguts, una societat més justa i cívica en clau digital. Perquè si aquest coneixement crític i ètic no s’adquireix a les escoles, la responsabilitat recaurà en les famílies, i no totes les famílies, ni tan sols la majoria, poden, saben i volen guiar els seus fills i filles en aquest camí.
Però l’escola sola no pot, ni és l’única responsable d’aquest procés d’empoderament de l’alumnat. Cal la col·laboració activa de tota la comunitat educativa (tot implicant equips directius, professorat, alumnat, famílies i entorn) i cal el ferm suport de l’administració educativa per dotar-la de tots els recursos necessaris per complir amb aquests objectius (formació, mentories o temps, entre d’altres). Calen polítiques valentes que acompanyin el jovent a conèixer els seus drets digitals i empoderar-se per aplicar-los a la seva vida. De nou, l’educació és la solució.
Referents
Cobo, D. (2023). D’organitzar-se al barri a sacsejar Catalunya: l’origen del «boom» per frenar el mòbil fins als 16 anys. Nació. https://www.naciodigital.cat/noticia/265065/organitzarse-barri-sacsejar-catalunya-origen-boom-frenar-mobil-fins-16-anys
Pérez, J. (2023). A qué edad debe darse el móvil a un niño: hablan las expertas. El País. https://elpais-com.cdn.ampproject.org/c/s/elpais.com/tecnologia/2023-11-06/a-que-edad-debe-darse-el-movil-a-un-nino-hablan-las-expertas.html
Sanders, T., Noetel, M., Parker, P. et al. (2003). An umbrella review of the benefits and risks associated with youths’ interactions with electronic screens. Nature Human Behaviour. https://doi.org/10.1038/s41562-023-01712-8
Segú, M. (2023). Mòbil als 12 anys? La importància dels límits i de distingir segons l’edat i maduresa. 324. https://www.ccma.cat/324/mobil-als-12-anys-la-importancia-dels-limits-i-de-distingir-segons-ledat-i-maduresa/noticia/3259853/
Verificat, (2023). Quina evidència hi ha de restringir l’ús dels mòbils a menors de 16 anys? https://www.verificat.cat/quina-evidencia-hi-ha-de-restringir-lus-dels-mobils-a-menors-de-16-anys/
