Laura López Cordero. Orientadora educativa, referent de 3r i 4t d’ESO – l’Institut Ca N’Oriac (Sabadell).
Entre les persones, establir vincles i mantenir-los no és cosa fàcil. N’aprenem, inevitablement, travessant desacords i conflictes. També n’aprenem, però, experimentant el plaer de ser escoltades, convivint en pau, participant activament de processos de decisió i tenint models de comunicació basats en el reconeixement de les pròpies necessitats i les de qui tenim al davant.
Tot i que a l’àmbit educatiu fa anys que parlem d’educació emocional o entrenament de les habilitats socials i les programacions inclouen, cada vegada més, conceptes com ara el diàleg, la perspectiva de gènere o el benestar emocional, les situacions de malestar, els malentesos o l’assetjament segueixen ben presents a les aules, al carrer i als mitjans de comunicació i les xarxes socials.
No puc ni vull imaginar un món en què les persones no depenguin les unes de les altres. No podem existir en un món sense interdependència (també entre espècies).
Les altres. Necessitem eines i estratègies per descobrir les altres, establir relacions d’afecte, entendre’ns i, si s’escau, cooperar. Però amb eines i estratègies no n’hi ha prou, cal un canvi de mirada, cal apostar per la creença profunda que totes les identitats es mereixen reconeixement i respecte.
Treballar amb mirada restaurativa és agradable i efectiu
Com a docent, com a filla, germana, mare, o amiga, fa temps que m’adono que aturar-se a escoltar plenament a qui tens al davant és una de les claus d’una bona relació. Si ens situem davant d’algú i deixem de banda els propis prejudicis per escoltar la seva veu i donar valor als seus interessos i necessitats les possibilitats de comprendre’ns i resoldre problemes es multipliquen.
Faig d’orientadora a secundària, acompanyo situacions de conflicte, desacords i violència sovint. Malestars petits i grans, individuals i grupals, de tota mena i, en el fons, ben semblants. És molt satisfactori veure com alumnes que abans han tingut un enfrontament o s’han fet mal aconsegueixen, amb suport, establir diàlegs que els acosten i fer petites les barreres que abans els semblaven insalvables.
Treballo a un institut que ha apostat per un tipus d’organització que promou la participació, la presa de decisions conjunta, els espais de treball cooperatiu i el diàleg per afrontar les controvèrsies, tant entre les docents com entre l’alumnat. I es nota a l’ambient. Hi ha espai per construir.
Els cercles de paraula, les converses restauratives informals i les dinàmiques per millorar el vincle i el clima a l’aula són una realitat quotidiana que ens ajuda a fomentar un model de relacions basades en el respecte. No és infal·lible ni és excloent d’altres mesures que, de vegades, són necessàries però és agradable treballar així.
Però llavors, com ens mirem els conflictes i la disrupció?
Una alumna pren material a una altra. I la insulta, fluixet, pel passadís, entre classes. L’advertim, avisem a casa i la deixem sense excursió?
Un grup de nois i noies fan fora uns altres d’un banc del pati, perquè és seu, perquè és on sempre s’han assegut.
Hi ha algú, a classe, a qui mai tria ningú per fer treballs ni equips a educació física.
Puc fer una llista eterna de situacions que demanen a crits que escoltem què passa i donem veu als qui no la tenen o no se’ls sent. Totes les parts han d’estar involucrades en el procés. Hem de treballar el reconeixement de les pròpies conductes i de com impacten en els altres.
Sovint recorrem al càstig perquè és el que millor coneixem. Si bé les accions han de tenir conseqüències, quan l’eina principal és la punició alimentem la mentida o, simplement, ens encallem.
Cal posar límits a les conductes que fan mal i garantir la seguretat a tothom qui conviu en un centre. També cal donar l’oportunitat a les persones implicades en un conflicte de construir una nova relació en què tothom guanya.
L’enfocament restauratiu suposa que tothom qui està implicat en un incident es responsabilitzi de les pròpies accions, se centra a reparar els danys causats i considerar les necessitats de cada persona, involucrant-les a totes, les afectades, les que fan quelcom que fa mal i qui els envolta: companys, testimonis, comunitat.
L’enfocament restauratiu en la quotidianitat de l’aula (o el pati)
Fa uns dies vaig passar els vint minuts de l’estona del pati asseguda en un banc ombrívol. El dia abans, unes alumnes s’havien queixat que alumnes més grans les havien molestat movent contenidors de brossa i escopint, les feien fora amb elegància i subtilesa perquè consideraven seu el banc.
Asseguda al banc vaig confirmar l’alt sentit de la propietat que aquests alumnes més grans havien desenvolupat en relació amb el mobiliari. També vaig comprovar que a mi no em van tractar com a les noies… les relacions de poder, eh? No vaig haver d’alçar la veu ni fer cap avís, però soc la profe.
Podríem castigar i prou. I castigar una vegada i una altra però, si no fem res més, cada vegada que jo no estigui al banc i ningú els vegi pot ser que tornin a escopir i moure contenidors per marcar territori.
Així doncs, n’haurem de parlar. Amb les afectades, amb els que abusen de la posició de poder que els atorga ser més grans i tenir actituds agressives, amb els companys i companyes que ho veuen de lluny i s’incomoden… i amb les famílies i amb la resta de docents.
Tutors i tutores de seguiment, orientadores i el tècnic d’integració social, fent equip, recollirem informació i planificarem espais per escoltar la veu de tothom i empoderar els qui callen. Entrevistes de petit format, converses informals per fer seguiment i cercles de paraula a tutoria seran algunes eines que permetran que es puguin confrontar les actituds que causen malestar i arribar a acords. I trencar rols i aprendre a conviure de forma respectuosa i amable.
Entendre la diferència com un enriquiment i el conflicte com una oportunitat ens permet avançar cap a un model de convivència que té per objectiu no deixar ningú als marges i equilibrar les relacions de poder que s’estableixen entre les persones, generant així espais inclusius i segurs per a tothom.
En cercle
Reunir-se en cercle amb altres persones per parlar és un acte profundament democràtic i revolucionari. La disposició en cercle facilita el reconeixement dels altres i la participació de tothom. Declarem que totes tenim el mateix dret a ser escoltades i a les docents ens resulta més fàcil dinamitzar una participació equilibrada.
La distribució del professorat quan es reuneix o la dels alumnes a l’aula en forma de cercle o rotllana ha de ser més present cada vegada si volem integrar aquesta mirada restaurativa. A tutoria, a classe de llengües, d’STEAM; per conèixer-nos, per comentar problemes de mates, per valorar el trimestre, per acompanyar el dol; per a una reunió de claustre o de nivell.
Començar amb un petit gest i no defallir
Podem començar entrenant l’estratègia de Comunicació No Violenta i aplicant-la en les nostres interaccions amb companys docents o amb l’alumnat. O fins i tot entrenar-la amb els alumnes de secundària.
Potser ens va bé descobrir la proposta de Provenció que ens fa l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, un abordatge de les relacions basat a proveir la comunitat per afrontar els conflictes i viure’ls de manera constructiva i saludable. Podeu fer el tafaner al Manual de les 4 Matrioixques per entendre’ns millor de l’Àlex Carrascosa, vinculat a Gernika Gogoratuz. O atrevir-vos amb una altra proposta de l’Escola de Cultura de Pau, Educar per al diàleg controvertit.
Sigui com sigui, per integrar la mirada restaurativa al centre, els i les docents hem de fer el primer canvi. Revisem com ens comuniquem i organitzem i apliquem la proposta en nosaltres, les adultes. Cultivem un bon vincle entre les persones que formem el claustre i treballem cooperant. Revisem programacions i apliquem la restaurativa i totes les eines que ens proposa. Formem-nos.
A partir d’aquí, practiquem, siguem models i entrenem els infants i joves a relacionar-se d’una forma respectuosa i enriquidora per a totes. Això requereix aturar el temps i trencar el ritme, però s’ho val.
La clau és l’escolta. Promovem espais d’escolta. Potenciem la participació de tothom. Suport a qui es queda als marges, trenquem les dinàmiques de protagonisme i poder. Mirem-nos als ulls i reconeguem-nos.
