Dra. Berta Aznar Martínez: Professora i investigadora a la FPCEE Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Membre dels grups de recerca PSITIC i GRPF. | bertaam@blanquerna.url.edu
Bases de l’educació afectivosexual
Els darrers anys, s’ha visibilitzat la rellevància de la sexualitat en el desenvolupament de la persona i la importància que té promoure en els adolescents una sexualitat sana per fomentar el seu benestar i unes relacions interpersonals saludables i satisfactòries.
L’educació afectiva i sexual (EAS) és una manera d’invertir en el futur de nens, nenes, adolescents i joves, que els ajuda a desenvolupar-se com a persones, a estimar-se, conèixer-se, acceptar-se i estimar, conèixer i acceptar la resta. A través de l’EAS els infants i adolescents aprenen a expressar-se de manera sana, coherent i satisfactòria i milloren la seva actitud pel que fa a la igualtat de gènere.
El procés de sexuació de les persones durant tota la seva vida es construeix influenciat per la interacció de les estructures socials. La nostra sexualitat es basa en el sexe, en els rols socials, en els estereotips de gènere, en l’orientació i en la conducta sexual.
La psicologia evolutiva ens mostra que el desenvolupament sexual d’infants, adolescents i joves té diferents estadis associats al seu desenvolupament. Des del naixement fins als 6 anys, els nens i nenes són conscients dels seus cossos, descobreixen les diferències físiques entre els homes i les dones.
Al voltant dels 6 anys perceben que la sexualitat és un tema que les persones adultes solen ocultar i apareix el pudor. A partir dels 11 anys, el desenvolupament sexual s’accelera: les diferències entre els nens i les nenes són cada cop més visibles i apareix certa preocupació pels canvis que es produeixen. Això ocasiona una discrepància entre el desenvolupament físic i el psicològic. A partir dels 12 anys es desenvolupa de forma progressiva la seva orientació sexual, alhora que es conformen i consoliden les seves preferències sexuals.
Al voltant dels 13 o 14 anys es comencen a fer preguntes i recorren a les amistats, si les mares i pares no els donen resposta o no tenen bona comunicació amb ells. També acudeixen a Internet per cercar informació sobre relacions sexuals i mètodes anticonceptius. A partir d’aquest moment, desenvoluparan la seva autoimatge sexual perquè es veuen com a persones que ja poden tenir sexe i els preocupa ser atractives. Per això, comencen a sentir inseguretat sobre el propi cos i esdevenen molt sensibles a les crítiques i a les opinions dels altres. En aquest moment, augmenten les experiències eròtiques personals i en parella, senten cada cop més autonomia i més independència de la família i el grup d’amistats passa a ser la influència més important.
Passats els 18 anys entren en la maduresa, van guanyant més experiència en la forma de relacionar-se amb les altres persones a través de la negociació, la comunicació, el desig, els límits i el respecte.
Per ajudar les persones joves a superar aquest procés, és fonamental parlar de sexualitat d’una forma positiva i saludable i oferir recursos i eines d’una manera integral i global, és a dir, tenint en compte aspectes físics, psicològics i socials, transmetent informació i formant criteris sobre aspectes sanitaris (malalties de transmissió sexual o embarassos no desitjats o planificats) i alhora sobre l’afectivitat, el plaer i el desig.
Reptes actuals de l’educació afectivosexual
Actualment, les noves tecnologies afavoreixen la comunicació i el lleure, facilitant així l’establiment de nous vincles però, al mateix temps, poden suposar riscos per als adolescents quan hi ha un inici precoç en l’ús de dispositius i quan el temps dedicat a l’espai digital és excessiu. La participació en xarxes socials i altres plataformes digitals influeix en el desenvolupament psicològic dels adolescents, i la identitat digital es torna cada cop més rellevant en la construcció de la seva personalitat. Actualment, Internet sovint esdevé un lloc on els adolescents exploren maneres d’expressar també la seva sexualitat. La sexualització de la cultura fomenta pràctiques de sexualització i autosexualització com a forma d’obtenir valor social, especialment per part de les noies adolescents a les xarxes. Aquesta sexualització de la cultura i les relacions interpersonals ha estat clarament influenciada pel consum de pornografia tan generalitzat que hi ha a dia d’avui entre la població jove.
El gran increment del consum de pornografia (especialment violenta) per part d’adolescents cada vegada més joves s’ha convertit en una realitat social alarmant durant els darrers anys. Aquest nou fenomen ha estat reconegut com la principal amenaça per al desenvolupament saludable de la sexualitat per diversos organismes internacionals com l’OMS, en convertir-se en una de les principals fonts d’aprenentatge sobre sexe per als adolescents. Segons la UNESCO (2018), l’exposició a la pornografia durant l’adolescència, moment en què la sexualitat es troba en ple desenvolupament, es pot traduir en problemes de salut mental, sexisme i cosificació de la dona i violència sexual, entre d’altres problemàtiques.
Per tant, és imprescindible tenir presents aquests reptes en el disseny de qualsevol proposta de formació d’EAS, per tal de donar resposta a les necessitats d’infants, adolescents i joves en el context actual.
Aspectes rellevants per abordar l’EAS al centre escolar
Pel que fa a l’abordatge i l’enfocament de l’EAS al centre escolar, cal tenir present que la proposta s’ha de fer al llarg de tota l’escolarització, adaptada a cada etapa evolutiva i a l’edat de l’alumnat i, evidentment, en totes les etapes l’EAS s’ha de basar en l’evidència científica.
Les persones del centre i/o el personal extern que participa en la formació han d’estar degudament formades i motivades. Una qüestió molt rellevant en el desenvolupament de l’EAS és que els continguts treballats s’extreguin de manuals, per garantir-ne la transparència.
Cal que l’enfocament de l’EAS al centre escolar s’articuli a partir dels pilars de l’autoregulació emocional, la comunicació, la motivació, la negociació, l’establiment de límits, la supervisió parental i educativa i l’autoregulació cognitiva. Quant a la metodologia general de l’EAS al centre, aquesta s’hauria de basar en quatre moments principals: 1) explicació, 2) debat, 3) activitat en el context de les sessions formatives i 4) pràctiques autònomes a la vida quotidiana.
La proposta sempre ha d’incloure la participació de l’alumnat, sobretot l’adolescent, perquè s’orienti a les seves necessitats, i de forma interactiva, fent sempre ús d’un llenguatge adequat i comprensible per a la infància i la joventut.
A més, la proposta d’EAS ha de tenir en compte la recerca sobre la cultura de pantalles (ús de dispositius 4G i 5G i riscos digitals que comporten) i integrar els resultats d’investigacions realitzades els darrers deu anys.
D’altra banda, un dels objectius més rellevants per part del centre hauria de ser la implicació de les famílies a l’EAS, integrant en la metodologia una concepció sistèmica.
El paper de les famílies en l’EAS
Com hem subratllat, el desenvolupament afectiu es un procés que comença a la primera infància (0-3 anys), en què s’estableixen les primeres relacions. La família, com a primer agent de socialització, té un paper fonamental en els processos evolutius en totes les edats; per tant, també a l’EAS, ja que l’autoestima, la percepció d’un mateix o d’una mateixa, les relacions d’aferrament sanes, la transmissió de models igualitaris i de cooperació, l’adquisició d’actituds i conductes positives, els estils de resolució de conflictes i, finalment, l’educació emocional es construeixen en el marc del procés de socialització.
La família educa afectivament i sexualment a través de models d’identificació, del contacte corporal, del llenguatge i la comunicació i del clima familiar. Les mares i pares tenen un paper essencial en l’educació emocional, afectiva i sexual dels infants. La família no pot «no educar» sexualment, perquè ho fa constantment amb les paraules, els actes i els silencis.
Tenir coneixement sobre l’evolució psicosexual i emocional de la infància i l’adolescència, participar en la resolució dels seus conflictes i fer la funció de model i guia a l’hora de mantenir unes relacions sanes d’acord amb els seus conflictes, valors i principis pot ser un bon mètode perquè mares i pares s’impliquin a l’EAS de les seves filles i fills, sense entrar en discordança amb els ensenyaments escolars, sense por i des de la naturalitat.
Conclusions
L’EAS té per objectiu millorar les relacions interpersonals –afectives, socials i sexuals– d’adolescents i joves i enfortir la seva identitat personal –incloent-hi, evidentment, la sexual. D’aquesta forma es fomenten els valors de la igualtat, la responsabilitat i el respecte a la diversitat i, per tant, es contribueix a la disminució de tot tipus de violències, especialment la violència masclista.
Infants, adolescents i joves tenen dret a una EAS de qualitat que els doni eines per reflexionar críticament sobre qüestions que els afecten en el desenvolupament de la seva sexualitat, empoderant-los en la presa de decisions i l’establiment de límits.
Sense cap dubte, el consum de pornografia a través de les xarxes socials i altres plataformes i la formació en competències d’ús responsable i segur de l’espai digital en els joves es converteix en una àrea prioritària d’intervenció en l’EAS d’adolescents i joves en l’actualitat.
Com qualsevol repte educatiu i social de gran magnitud i rellevància, per a l’abordatge eficaç de l’EAS és necessària l’acció coordinada de tots els agents implicats en la socialització dels més joves, especialment famílies, centres educatius i Administració.
Referències bibliogràfiques
Ballester, L. i Sedano, S. (2021). La implicación de las madres y los padres en la educación afectiva y sexual. A Cánovas, P.; Sahuquillo, P. i Riquelme, V. (2021). Educación, familias e infancia: desafíos y propuestas. Tirant Humanidades, p. 221-252.
Ballester, L.,Sedano, S., Aznar-Martínez, B., Cabellos, A., Lorente-De-Sanz, J., i Nadal, M. (2023). Diagnóstico sobre acceso, consumo e implicaciones de la nueva pornografía en línea en las Islas Baleares. En Milano, V. (Dir.), Estudio sobre pornografía en las Islas Baleares: acceso e impacto sobre la adolescencia, derecho internacional y nacional aplicable y soluciones tecnológicas de control y bloqueo. (28-287). Institut Balear de la Dona.
