Joc i aprenentatge

Laia Arnau Belmonte. larnaube@gmail.com | @larnaube | arnau.laia | www.linkedin.com/in/laia-arnau-belmonte

Llicenciada en pedagogia i graduada superior en formació en les organitzacions (UB). Dissenyadora de projectes educatius, formadora i assessora d’equips educatius en la implementació de metodologies competencials i lúdiques.

Introducció

Des que naixem, els éssers humans estem configurats per aprendre a través del joc. Aprenem a conèixer-nos a nosaltres mateixos, a reconèixer la realitat que ens envolta, a relacionar-nos i comunicar-nos amb els altres, a identificar les nostres emocions (i també les alienes), a posar paraules al que volem dir i a desenvolupar-nos en els diferents ambients que habitem.

Jugar suposa acceptar un repte, cosa que implica incertesa, que ens interpel·la i ens posa a prova. Quan assumim aquest repte, posem en marxa tota una sèrie de mecanismes que promouen el desenvolupament cognitiu, físic, emocional i social.

• Àmbit cognitiu

El joc permet entrenar un gran ventall d’habilitats cognitives, és a dir, desenvolupar els processos mentals que ens permeten rebre, processar i elaborar la informació que ens envolta. Dins aquest àmbit trobem jocs que promouen l’atenció, la capacitat de deducció, la memòria, la capacitat estratègica, la presa de decisions, la flexibilitat cognitiva, el control inhibitori, el llenguatge, el càlcul matemàtic, l’orientació espacial, la creativitat, la coordinació oculomanual, etc.

• Àmbit físic

Els jocs permeten posar-nos a prova, identificar els nostres límits, exercitar totes les nostres habilitats físiques (coordinació, força, resistència, velocitat, flexibilitat, punteria, agilitat, precisió…) i gaudir de l’activitat física sota un paraigua de diversió i desafiament.

• Àmbit emocional

A través del joc som conscients de les pròpies emocions que experimentem (per exemple, la curiositat, l’admiració, l’entusiasme, el benestar, el plaer, la decepció, l’enuig, la impaciència o la frustració) i també de les que experimenten els altres. El moment de joc ofereix un espai idoni per identificar-les, expressar-les i aprendre a gestionar-les de manera saludable.

• Àmbit social

El joc fomenta la consciència i la interiorització dels hàbits democràtics. En el marc del joc, tots som iguals, ens sotmetem a les mateixes regles i disposem de les mateixes possibilitats (llevat que l’atzar beneficiï més un jugador que un altre, com passa a la vida mateixa).

Però també permet desenvolupar altres habilitats socials com ara l’empatia, l’ajuda mútua, la confiança, la compassió, la col·laboració o el reconeixement mutu. Jugar permet conèixer-nos millor els uns als altres, experimentar nous llenguatges i forjar noves aliances i connexions.

Característiques

Tots els jocs comparteixen una sèrie de trets comuns: un objectiu clar (quina és la finalitat del joc: construir una torre, formar paraules, salvar els meus exploradors d’una illa a punt d’explotar…), unes regles compartides i acceptades per tots els jugadors (quines accions puc fer i quan), un sistema de retroalimentació (com sabré si he aconseguit avançar o puntuar en el camí), i la participació voluntària (tots els jugadors accepten participar en el joc per decisió pròpia, no per obligació).

Avui sabem que l’acció de jugar repercuteix en la predisposició del nostre cervell per aprendre, a causa de l’alliberament de dopamina que genera la pròpia curiositat i anticipació . És a dir, la sensació de plaer i gaudi no ve donada tant pel fet d’experimentar la victòria o la superació del repte plantejat, com de l’anticipació en sí de que pot passar. Per això és una eina tan poderosa per promoure la motivació en qualsevol procés d’ensenyament-aprenentatge.

A més, quan fem «com si» alguna cosa fos real, entrem en un terreny on tot és possible (dins de les regles que hem pactat amb els altres o amb nosaltres mateixos) i així sorgeixen les idees, les connexions, les infinites possibilitats que han donat lloc a la creació de la cultura de les diferents civilitzacions que ha donat la història. Com va explicar Huizinga (1972), a partir dels jocs, la humanitat ha estat capaç d’imaginar i crear tota mena d’obres.

Relació entre joc i aprenentatge

L’ús del joc en l’àmbit educatiu pot perseguir diferents finalitats, segons el moment de la seqüència didàctica:

• A la fase inicial pot ser la forma idònia per presentar un nou contingut de forma motivadora.
• Durant la fase de desenvolupament, es poden exercitar i construir els aprenentatges afavorint l’esforç sostingut i l’aprenentatge mitjançant l’experimentació i la reflexió.
• A la fase final per oferir un repte que pot servir per transferir allò après (ja sigui creant un joc o jugant-hi).
• De manera transversal, el joc també pot servir per avaluar l’aprenentatge, ja sigui com a activitat diagnòstica, continuada, formativa o final.

Pel que fa a l’aprenentatge de competències, sabem que aquestes s’aprenen quan situem l’alumnat davant de situacions significatives, realistes i complexes que ha d’analitzar, enfrontar i resoldre. L’escenari de joc acostuma a plantejar tota mena de variables, normalment vinculades a disciplines diverses, que s’entrellacen per plantejar un repte que cal resoldre aplicant de manera integrada, flexible i estratègica els diferents coneixements, destreses, actituds i valors.

D’altra banda, a causa del seu marcat component procedimental, les competències requereixen que es produeixin moments d’exercitació en un entorn segur, en què es puguin plantejar hipòtesis i contrastar-les, on l’error estigui permès i es puguin comprovar els avenços i reflexionar sobre els mateixos punts de millora, amb les pautes i ajudes necessàries en cada cas.

Finalment, encara que el joc pugui fomentar la motivació, serà important per a l’alumnat conèixer quins són els objectius d’aprenentatge, més enllà de la finalitat del joc mateix. És a dir, que els arbres no ens impedeixin veure el bosc i que es quedin amb el component anecdòtic, per sobre del valor educatiu de la proposta plantejada.

Personalització dels aprenentatges

Quan proposem a un nen o nena un joc, li estem oferint l’oportunitat de personalitzar la seva pròpia experiència educativa. Les característiques inherents al joc que hem revisat no només permeten ajustar-se al nivell de desenvolupament i a la zona de desenvolupament proper, sinó que també permeten que siguin els veritables protagonistes del seu procés d’aprenentatge.

Quan convidem a jugar, estem oferint una oportunitat perquè prenguin les pròpies decisions, perquè planifiquin, perquè analitzin les opcions del seu entorn, perquè triïn com actuar i perquè exerceixin l’ autoregulació del seu propi aprenentatge.

Tot i això, és important que l’acció de jugar vagi acompanyada de la guia necessària per fer conscient l’alumnat del que va aprenent, de les estratègies que està posant en joc per avançar cap al seu objectiu, per oferir-li preguntes que li plantegin com millorar, què pot canviar o a on ha d’aprofundir.

Fins aquí hem vist diversos apunts que permeten veure la relació entre el joc i l’aprenentatge. Si centrem més el focus podem apreciar com el joc permet, entre altres coses:

• Ajustar-se als punts forts i a les àrees de millora de cada alumne/a.
• Adaptar-se als diferents ritmes d’aprenentatge, nivells de desenvolupament, habilitats i interessos.
• Presentar propostes que els motivin i que despertin la seva curiositat i capacitat de sorpresa.
• Plantejar fites individualitzades i diferents camins per arribar-hi.
• Utilitzar diferents canals, formats i tipus de recursos per accedir a la informació.
• Promoure l’autonomia, la iniciativa i la resiliència, en acceptar l’error com a part fonamental del procés.
• Oferir informació contínua sobre el seu progrés per afavorir la seva pròpia autoregulació.
• Avaluar la seva actuació de manera continuada, a través de múltiples canals i formats i oferir feedback personalitzat.
• Donar espais per a la presa de decisions.
• Promoure espais de cooperació i col·laboració.
• Oferir situacions on l’aprenentatge es construeixi de manera significativa.
• Utilitzar recursos de manera flexible.
• Realitzar un seguiment personalitzat de l’alumnat.
• Afavorir el desenvolupament de les seves habilitats socials (empatia, paciència, tolerància, acceptació de normes, escolta activa, etc.).
• Ajudar a construir el seu propi autoconcepte i a millorar les expectatives d’autoeficàcia.
• Desenvolupar les competències transversals pròpies de qualsevol àmbit professional com ara el treball en equip, la comunicació interpersonal, la gestió del temps, la resolució de conflictes, etc.

Per tot això, podem considerar el joc com una valuosíssima estratègia de cap a cap de qualsevol etapa educativa, des de la primera infància fins a la formació professional. Només cal adaptar els objectius d’aprenentatge i el disseny de l’experiència lúdica perquè qualsevol persona pugui aprendre i desenvolupar-se en l’àmbit que correspongui.

Referències bibliogràfiques

• ARNAU, L. (2022). Metodologías lúdicas para la personalización del aprendizaje. Graó.
• HUIZINGA, J. (1972). Homo ludens. Alianza Editorial.
• MARÍN, I. (2018). ¿Jugamos? Cómo el aprendizaje lúdico puede transformar la educación. Editorial Paidós.