Antonio A. Márquez Ordóñez és mestre de pedagogia inclusiva des de l’any 2004. L’any 2018 crea Aula Desigual, empresa de formació i assessorament pedagògic en matèria d’inclusió, innovació i competència digital. Ha estat assessor expert en DUA i model pedagògic del Projecte REA DUA Andalusia. L’any 2023 ha participat en l’elaboració del marc d’avaluació de la inclusió, que s’inclou en l’Avaluació General del Sistema Educatiu i Proves de Diagnòstic del INEE. @AMarquezOrdonez
Quina és la importància d’identificar i superar les barreres en l’àmbit educatiu i com poden afectar el progrés dels estudiants?
Quan tractem d’oferir una resposta educativa adequada a l’alumnat, especialment el que presenti necessitats específiques de suport educatiu, el més freqüent és que ens centrem en les seves dificultats per aprendre, posant així el focus del problema en el mateix alumne o alumna. I encara que conèixer aquestes dificultats concretes serà un factor important en aquesta resposta educativa, no sempre tindrà la solució del problema perquè, a vegades, el problema no està només en l’alumne o alumna, sinó en el mateix disseny de les tasques i activitats encomanades. Quan planifiquem la proposta de treball a l’aula amb l’alumnat, les tasques o activitats que dissenyem poden contenir diferents barreres que facin que l’aprenentatge sigui dificultós per a l’alumnat en general i, especialment, per a l’alumnat amb NEAE. Aquesta barrera pot resultar difícil de superar segons la mena de dificultats que tingui cada alumne en particular. Si, en lloc de posar tot el nostre afany a determinar quines dificultats concretes té cada alumne/a per oferir-li una variant que s’ajusti a les seves característiques, poséssim un primer afany a detectar la possible barrera que porta implícita l’activitat per tractar d’eliminar-la, guanyaríem molt temps i esforç, ja que no es tractaria de realitzar diferents activitats segons el tipus de dificultat de cada alumne o alumna, sinó elaborar aquesta activitat lliure de barreres perquè tots puguin realitzar-la.
Què és el disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) i com pot aplicar-se de manera efectiva en la planificació educativa?
El DUA és un enfocament que proposa oferir alternatives en les activitats que permetin que l’alumnat pugui participar-hi segons les pròpies capacitats personals. El DUA planteja un marc basat en tres principis bàsics de l’aprenentatge: compromís, representació de la informació i expressió de l’aprenentatge. Per a cada principi es nodreix de tres pautes a tenir en compte per poder oferir aquestes opcions o alternatives. En cada pauta se suggereixen una sèrie d’ítems que aborden diferents estratègies a aplicar. En total, proposa trenta-una estratègies possibles.
Això, que a priori pot semblar quelcom complex, es basa en un model simple: detectar possibles barreres en les activitats i oferir opcions i alternatives per poder reduir-les o minimitzar-les sense variar l’objectiu d’aprenentatge que persegueix.
Lluny de ser un mètode, es basa en el fet que cada docent tracti de descobrir barreres presents en el seu model didàctic i, a partir d’aquí, apliqui aquelles estratègies que el DUA suggereix en cada cas per tractar de minimitzar-les. Segons les barreres detectades es poden aplicar les trenta-una estratègies o només una. El DUA s’aplica en el moment que eliminem o reduïm qualsevol barrera.
En el context del disseny d’un currículum inclusiu, com es pot garantir que totes les competències específiques siguin accessibles per als estudiants?
El nou marc curricular ja ha previst que les competències específiques siguin flexibles i accessibles des de diversos punts de vista. La redacció de les competències obre un nou marc en el qual el docent pot generar diferents opcions perquè l’alumnat pugui adquirir la competència de manera progressiva, contextualitzada, accessible i des de múltiples possibilitats per a l’expressió del mateix aprenentatge.
En el disseny curricular s’ha de permetre que l’alumne pugui anar assimilant coneixements, habilitats i destreses que anirà incorporant al llarg de cada situació d’aprenentatge, de cada unitat de programació, de cada curs o de cada cicle. Recordem que les competències específiques responen a la connexió entre els coneixements específics de cada àrea o matèria i els descriptors de les diferents competències clau. Això fa que l’assimilació de la competència es vagi desenvolupant per la suma de totes les activitats que vagin desenvolupant al llarg de la seva escolarització. No es plantegen com un tot o un res sinó com un recorregut, com una aportació progressiva d’aprenentatges que fan que cada vegada sigui més competent en aquest aprenentatge. Respecta el ritme d’adquisició de la competència.
A més, per adquirir cada competència específica, cal generar situacions d’aprenentatge basades en les experiències directes de l’alumnat, en els seus interessos i les seves preocupacions, atorgant-los un valor de rellevància i importància per a les seves vides. Això propicia que les barreres que trobava una gran part de l’alumnat relatives a l’abstracció i llunyania dels aprenentatges que se’ls proposaven es puguin salvar i que cada alumne/a trobi una forma més directa de comprometre’s amb l’aprenentatge.
Finalment, la redacció de les competències i els criteris permet que l’alumnat pugui expressar el seu aprenentatge per múltiples vies, sempre que aquesta via preferent ens permeti valorar-lo. Apel·la el professorat a no confondre el mitjà que utilitza per avaluar l’alumnat amb l’objectiu d’aprenentatge perseguit.
Quins són els aspectes clau a considerar en dissenyar una situació d’aprenentatge que sigui veritablement inclusiva i lliure de barreres?
Quan es dissenyi qualsevol situació d’aprenentatge és clau tenir present aspectes importants com ara els següents:
- Plantejar una proposta curricular que estigui contextualitzada en el coneixement i l’interès de l’alumnat. Això suposa un canvi important en aquest nou enfocament ja que requereix que el professorat sigui capaç de connectar els aprenentatges que es prescriuen des de la normativa curricular a la realitat de la seva aula, transformant les tasques i activitats en elements pròxims i motivadors per a l’alumnat i, al mateix temps, complint amb els mínims curriculars proposats.
- Proposar un repte que motivi l’alumnat a voler aprendre per resoldre’l. Per a aquest afany és necessari que el docent sàpiga posar-se en el punt de vista de l’alumnat i saber diferenciar el seu interès de l’interès docent. L’interès docent és la finalitat que persegueix qualsevol situació d’aprenentatge. L’interès del discent és allò a què atorga importància i sentit en la seva vida. Resulta important, per tant, plantejar reptes i productes finals que serveixin d’excusa a l’alumnat per comprometre’s amb la tasca però que persegueixin la finalitat que busca el docent.
- Connectar el nou aprenentatge amb els coneixements previs de l’alumnat. Això que, a priori, pot semblar quelcom trivial i obvi, ha de plantejar-se de manera explícita a l’aula, dissenyant activitats que facin que l’alumnat evoqui aquests coneixements previs. Si no existeix aquesta connexió entre el que és nou i el que és conegut, el nou aprenentatge no serà tan profund ni durador i, a més, generarà dificultats en l’alumnat que no pugui o no tingui aquests coneixements previs. L’aprenentatge significatiu adquireix la seva màxima esplendor en el desenvolupament de situacions d’aprenentatge competencials.
- Recolzar-se en estratègies basades en el DUA per generar flexibilitat i obertura en les activitats plantejades.
- Desenvolupar de manera explícita la competència per aprendre a aprendre com a manera d’abordar amb més garanties d’èxit els aprenentatges treballats. És clau que les situacions d’aprenentatge proposin temps per ensenyar a aprendre i per ensenyar a reflexionar sobre el que s’aprèn. Hem oblidat aquesta competència durant massa temps i crec que hi ha una gran part de l’alumnat que no progressa de la forma esperada o que, fins i tot, fracassa en els seus aprenentatges perquè no li dediquem temps a treballar a l’aula estratègies cognitives, metacognitives i socioafectives.
Crec que, si es tenen present, aquests aspectes serien determinants per dissenyar situacions d’aprenentatge inclusives.
Com pot l’atenció a la diversitat en una situació d’aprenentatge millorar l’experiència educativa de tots els estudiants i promoure la inclusió a l’aula?
El factor de diversitat és inherent a qualsevol grup humà i, per tant, és extrapolable a l’aula. La diversitat enriqueix qualsevol activitat en tant que, per atendre tots els seus membres, s’ha de plantejar una proposta d’aprenentatge molt més dinàmica, més participativa, amb un paper actiu de l’alumnat. En aquest sentit, quan es dissenya una situació d’aprenentatge, no s’ha de fer des del plantejament que atendre la diversitat és proposar un extra, diferent al que fa el grup, sinó que es fa un disseny en el qual el grup és el principal suport per a l’aula. Propostes col·laboratives i cooperatives poden donar suport al procés d’aprenentatge de tots i totes. Propostes de multinivell d’activitats poden donar suport al procés d’aprenentatge de tots i totes. Propostes on es generin suports a la planificació, processament, organització i monitoratge poden donar suport al procés d’aprenentatge de tots i totes. Existeixen moltes maneres d’atendre la diversitat pensant en plantejaments per a tot l’alumnat. Uns es beneficiaran més que uns altres però tots acabaran millorant la seva eficiència en l’aprenentatge.
No et perdis…
