Anna Jolonch. Doctora en Ciències de l’Educació (Universitat de París VIII). Professora de la UB i associada a la UCL. Directora de LID Barcelona.
Miquel Martínez. Catedràtic de Teoria de l’Educació i membre del grup de recerca GREM de la Universitat de Barcelona.
Podríeu explicar com el lideratge col·laboratiu pot servir com a catalitzador per a la transformació educativa i quins són els principals desafiaments que afronten els líders en promoure aquesta cultura a les escoles?
El lideratge col·laboratiu suposa liderar un procés en un horitzó que s’ha de construir entre tots els responsables dels diferents àmbits de l’activitat del centre i amb la participació de tot l’equip educatiu. Aquesta col·laboració genera sentit de pertinença i propicia corresponsabilitat en la presa de decisions i en l’assoliment de les accions que calen per transformar la cultura docent d’un centre. Sense aquest treball en clau col·laborativa es difícil la transformació educativa a nivell de centre.
Alguns dels desafiaments principals que afronten els líders en promoure aquesta cultura de centre es saber escoltar per tal de reconèixer la bona feina que ja es fa, guanyar l’autoritat moral per ser reconegut com a líder i copsar el ritme adient per avançar en el canvi sense que ningú es quedi enrere. És un lideratge que promou el desenvolupament d’una comunitat de mestres on tots són aprenents i col·laboren per tal de millorar la pràctica educativa i l’aprenentatge de l’alumnat.
Quines considereu que són les virtuts més crítiques i rellevants per als líders educatius actualment i com es poden desenvolupar i fomentar aquestes virtuts dins dels equips docents?
La primera, el respecte i el reconeixement de la feina que es fa sense que signifiqui necessàriament aprovació. I per això cal empatia. La creativitat, en el sentit que ens diu Viviane Robinson, com a virtut imaginativa que permet reimaginar i trobar solucions davant els problemes. La tercera, cal que siguin capaços de no imposar les seves idees preconcebudes i no actuar a la defensiva. I per això cal escolta i respecte. Dins dels equips educatius aquestes virtuts es poden fomentar si es genera un clima de confiança que desenvolupi virtuts com ara atrevir-se a canviar, és a dir, valentia; honestedat, valorant punts forts i febles de la situació actual del centre, capacitat d’ autocrítica i actitud propositiva; i reflexió compartida sobre la pràctica amb l’objectiu que tot alumne assoleixi un aprenentatge profund.
Com pot el lideratge a les institucions educatives contribuir efectivament al benestar del professorat?
Sabem per la recerca educativa que la satisfacció i el benestar docent depenen en gran mesura de les oportunitats que es donen per créixer i desenvolupar-se professionalment al llarg de la vida professional. Per això és clau propiciar espais per compartir problemes entre els membres de l’equip educatiu, en relació amb les famílies i amb l’alumnat de manera que cadascun dels membres de l’equip sigui conscient que no actua a títol individual sinó que forma part d’una comunitat professional que analitza els problemes i pren posició davant les qüestions controvertides i complexes, prenent decisions col·legiades. Sovint als centres els docents comparteixen problemes –a vegades en converses de menjador o pati– però comparteixen menys la seva anàlisi, les solucions aportades, si van ser encertades o no. Calen espais de reflexió i de creixement professional amb l’objectiu de millorar la pràctica educativa. Compartir responsabilitats en clau de comunitat d’aprenentatge sempre ajuda a aconseguir més benestar.
Quines són les lliçons més valuoses que altres països o regions poden aprendre d’aquestes experiències en termes de lideratge i transformació educativa?
El primer que aprenem és que el lideratge és important. L’excel·lència en el lideratge d’una escola impacta directament en l’aprenentatge dels alumnes. Una mirada internacional sobre el tema ens diu que l’estabilitat dels equips docents i una especial atenció al desenvolupament professional amb conseqüències econòmiques i laborals ajuda, i molt. Però, per engrescar-se en processos de transformació educativa i lideratge, primer cal que els reconeixements siguin per a l’equip de centre i, en un segon moment, tingui efectes a títol personal. Actualment, hi ha evidència sòlida que participar en la investigació pot tenir un impacte positiu tant a la pràctica docent com a la millora escolar; el desafiament és com fer-ho realitat. L’enfocament des de la indagació docent que proposem en el capítol de Mark Quinn i Greg Ross dona resposta a aquest desafiament.
Descobreix més sobre el tema a…
