Introducció
És innegable que ens cal aprendre a conduir dispositius mòbils. A grans i petits. No en sabem. Ens costa molt autoregular-nos i buscar estratègies per controlar el seu ús, malgrat hi ha eines que ens ho posen molt fàcil. Els adults -ja em perdonareu- no tenim conductes exemplars amb els dispositius mòbils. I deixar que cada centre ho lideri és quedar-se curt. Necessitem un mínim consens general al voltant d’aquesta qüestió.
Necessitem un codi de circulació clar dels dispositius mòbils a l’escola. I apostar per un model que permeti l’ús del mòbil i qualsevol altre dispositiu connectat a Internet des de la formació, la conscienciació i l’acompanyament d’infants i adolescents perquè siguin capaços de desenvolupar els coneixements, les habilitats i les actituds (competències digitals) necessàries per detectar i prevenir els riscos, tenint en compte a cada etapa educativa allò que li pertoca.
Com a tall d’exemple, les àrees i les dimensions d’un primer esborrany del que podria ser aquest codi de circulació dels dispositius mòbils serien aquestes:
Normes Bàsiques
- Horaris permès: Definir clarament quan està permès l’ús de dispositius mòbils.
- Àrees designades: Identificar les zones on l’ús dels dispositius és permès o barrat.
- Funcions permeses: Especificar quines funcions del dispositiu són acceptables en determinades situacions.
Seguretat i Privacitat
- Protecció de dades: Establir protocols per assegurar que les dades personals de l’alumnat no siguin exposades o compromeses.
- Ús de càmeres: Restringir l’ús de càmeres per assegurar la privacitat de docents i estudiants, llevat que sigui necessari per a una activitat acadèmica aprovada.
Accés i Disponibilitat
- Dispositius per a tothom: Assegurar que hi hagi dispositius disponibles per a l’alumnat que no en tingui, de manera que tothom accedeixi als recursos digitals.
- Connectivitat: Garantir que tots l’alumnat tingui accés a una connexió a Internet d’alta qualitat, tant dins com fora de l’aula, per equilibrar les oportunitats d’aprenentatge.
Formació i Suport
- Competències digitals per a tothom: Oferir formació en competències digitals que sigui accessible per a tots l’alumnat, independentment del seu nivell de destresa tecnològica.
- Suport especialitzat: Donar suport especial a aquell alumnat amb necessitats educatives especials per assegurar-se que també puguin aprofitar les oportunitats digitals.
Contingut i Recursos
- Recursos educatius oberts: Utilitzar i promoure recursos educatius oberts (OER) que siguin lliures i accessibles per a tots els estudiants.
- Diversitat de continguts: Assegurar que els materials digitals reflecteixin una àmplia varietat de perspectives i experiències, incloent diversitat cultural, de gènere i social.
Participació i Veus
- Participació dels Estudiants i les Famílies: Involucrar l’alumnat i les seves famílies en les decisions sobre l’ús de la tecnologia a l’escola, especialment aquelles que poden afectar l’equitat.
- Feedback Constant: Establir mecanismes per obtenir retroalimentació constant de tots els grups d’interès, incloent aquells que podrien estar en desavantatge, per assegurar que la normativa és equitativa.
Educatives i Pedagògiques
- Aplicacions Aprovades: Tenir una llista d’aplicacions o plataformes educatives que l’alumnat pot emprar durant l’horari escolar.
- Directrius dels Docents: Proveir directrius clares als docents sobre com i quan integrar els dispositius mòbils a l’aula d’una manera pedagògicament eficaç.
Compromís de les famílies
- Consentiment: Obtenir el consentiment dels pares o tutors legals per a l’ús dels dispositius dins l’escola, amb una clara explicació del marc regulatiu.
Conseqüències
- Incompliment: Establir un sistema de penalitzacions per incompliments, que poden incloure confiscació temporal del dispositiu o restriccions addicionals.
- Revisió i Actualització: Revisar periòdicament la normativa per adaptar-la a les noves tecnologies i tendències.
Transitar amb els dispositius mòbils a l’escola amb un codi de circulació
Reduir els centres educatius en espais lliures de mòbils o dispositius digitals no soluciona l’arrel del problema, només el trasllada a l’àmbit extraescolar. Amb el risc que ens podríem quedar sense l’espai formatiu necessari per tractar de forma educativa temes actuals que són d’alt risc per ells: desinformació, esbiaixos de la intel·ligència artificial, paper dels “influencers” a les xarxes socials,… I personalment crec que no hi ha més risc que el que es desconeix. Per no parlar del “Far West” digital familiar. I això també és un problema. Les famílies també es troben molt perdudes. I, moltes d’elles, ja han abdicat de fer el seu rol. És per això que aquesta tasca ha de ser completament transversal tenint en compte els diferents agents implicats de la comunitat educativa:
- En primer lloc, l’administració pública educativa, que ha de crear aquestes pautes mínimes de circulació dels dispositius mòbils a l’escola. I, en aquest sentit, i conseqüentment ha de dotar de més recursos els centres per desenvolupar accions integrals amb alumnat, docents/PAS i famílies en l’àmbit de la seguretat, la privacitat i el benestar digital.
- En segon lloc, el centre educatiu que ha de tenir clara la seva estratègia digital de centre i quin paper tenen les tecnologies digitals en el seu projecte pedagògic. Quins són els “moments” on cal “circular” amb tecnologia i quins són els “moments” on caldrà “barrar el pas” als dispositius digitals. Veure.
- En tercer lloc, els docents, que hem de conèixer quan podem o no implementar a l’aula dispositius digitals que impliquin tractament de dades personals de l’alumnat, per exemple. O bé, conèixer a fons aquelles evidències científiques de quines són les metodologies didàctiques més eficients que amb el suport de les tecnologies procuren un millor aprenentatge a l’alumnat. O, per últim i en definitiva, disposar d’un bon nivell de competència digital docent per saber aplicar quan calgui la tecnologia amb criteri pedagògic, tot fomentant les sis C’s de Michael Fullan de l’aprenentatge profund (creativitat, comunicació, col·laboració, pensament crític, civisme i caràcter). Veure i Veure
- En quart lloc, l’alumnat, que han de conèixer els riscos i les limitacions d’un mal ús de les tecnologies digitals, així com les avantatges i les oportunitats del seu ús en diferents àmbits de la seva vida (l’aprenentatge, la creativitat, la comunicació, la gestió personal,…).
- En cinquè lloc, les famílies, que hem d’esforçar-nos a aprendre com acompanyar els nostres infants i adolescents perquè puguin desenvolupar un procés gradual, proporcional i adaptat de l’ús dels dispositius digitals. Regular i aprendre a establir normes és necessari. Conèixer què consumeixen mediàticament també i, sobretot, ser exemplars i promoure en família altres activitats més enllà de les pantalles, és essencial. Veure i veure.
- I, en sisè lloc, el sector edTech o la industria tecnològica, que ha d’establir mecanismes més eficaços perquè els menors no puguin saltar-se tan alegrement els sistemes de verificació d’edat i accedir a continguts o entorns que encara no toquen.
En conclusió, ens cal saber aprendre a conduir bé els dispositius digitals. I no és només una qüestió bàsicament instrumental de saber quatre botons. També ens equivoquem si pensem això. Els nostres dits porten sovint a conseqüències més enllà de la pantalla. Aquests aparells i dispositius digitals fan d’amplificadors d’un munt d’actituds personals que tenim davant l’home, la vida i la societat. I això cal educar-ho. Com a mestres, ens toca fer-ho. És la nostra responsabilitat.
Dr. Miquel Àngel Prats, professor titular de tecnologia educativa a la FPCEE Blanquerna (URL). | @maprats | miquelpf@blanquerna.url.edu
