Núria Quiñonero Sans (nuria.quinoneros@uab.cat). Psicòloga de formació, especialitzada en l’àmbit social i en l’àmbit de l’educació. Actualment curso el doctorat en Psicologia de l’Educació i participo en el projecte BullyZero.
Aquest article pretén tractar la problemàtica de l’assetjament escolar des d’una perspectiva pràctica, sense perdre de vista el rerefons teòric, atenent les necessitats referides i intentant aportar orientacions que puguin servir a les persones professionals de l’educació.
Conceptualitzant la problemàtica
Últimament, estem observant que el fenomen social de l’assetjament escolar, en qualsevol de les seves formes, es troba a l’ordre del dia i sembla que incrementa a mesura que transcorre el temps. Tant és així que, des del 2021, s’ha doblat cada curs als instituts catalans, segons les xifres d’una recerca realitzada recentment.
La inexistència d’estudis estadístics oficials, a nivell estatal, fins a la data d’avui ha dificultat el còmput global de la prevalença i la incidència del fenomen. Per aquest motiu, es fa difícil conèixer en quines circumstàncies exactes se sol donar.
No obstant això, el que sí que s’ha vist en repetides ocasions és que afecta tant etapes de primària com de secundària i, a mesura que augmenten les edats, el fenomen decau. Així mateix, com és àmpliament conegut, les conseqüències i seqüeles de l’assetjament poden ser severes, ja que es tracta, precisament, d’etapes de desenvolupament especialment susceptibles. Tot això contribueix a problematitzar les situacions d’assetjament escolar i a portar el fenomen a qüestions institucionals. D’aquesta manera, es fa visible la necessitat de pensar possibles intervencions que es dirigeixin des de les administracions educatives.
En el meu exercici professional, he pogut observar que, en moltes ocasions, les persones docents reclamen la necessitat d’incorporar eines que els puguin ajudar a saldar la problemàtica, ja que tendeixen a veure’s desemparades a l’hora de lidiar amb aquesta qüestió i, en general, amb els conflictes que esdevenen greument perjudicials per a la convivència del centre.
Per què es donen els fenòmens d’assetjament?
Els estudis que s’han pogut realitzar, sobretot des d’entitats socials, apunten que l’alumnat percep les situacions d’assetjament. Moltes persones justifiquen el seu immobilisme respecte a les situacions d’assetjament plantejant-lo com a problema aliè. Tot i això, l’assetjament és un fenomen inherentment grupal que perpetua situacions de violència; per aquest motiu, hi ha persones observadores.
Connectant amb aquesta idea i amb la pretensió de respondre per què es donen els fenòmens d’assetjament, no hem d’oblidar que la violència no succeeix dins el buit, sinó que cal contextualitzar-la i ubicar-la per entendre’n l’origen.
En aquest sentit, són rellevants les assumpcions i creences culturals, la ideologia i els prejudicis. D’acord amb la perspectiva interseccional, aquestes creences poden veure’s influenciades pels diferents eixos d’opressió (corporalitat, discapacitats, nivell socioeconòmic, classe social, identitat de gènere, expressió de gènere, orientació afectivosexual, nacionalitat, origen, raça, religió…). També, seguint en aquesta línia, aquest rerefons de caire més ideològic es relaciona directament amb l’entorn on es desenvolupen les accions i, per tant, amb els mitjans, simbòlics i materials que s’hi presten com, per exemple, la normalització de conductes de violència, l’exempció de les conseqüències, un possible marc legal dèbil i/o confús per a aquesta qüestió, etc.
Recordem que la violència pot fer ús de la força i es troba en interacció amb les dinàmiques de poder establertes suposant, sempre, una vulneració dels drets humans. Per aquesta raó, la normalització, l’exposició, l’exempció, etc. poden lliurar un espai a conductes violentes que s’ha d’erradicar, ja que atempta contra els valors de la societat democràtica assumint, en aquesta, el respecte mutu, la llibertat personal, la igualtat o la solidaritat.
Segons la recerca, un dels principals precedents i pretextos de l’assetjament és la qüestió de la corporalitat i l’aspecte físic, així ho identifiquen tant persones que han patit situacions d’assetjament com persones que l’han exercit. Això, com assenyalava anteriorment, es relaciona directament amb les creences i els prejudicis de la persona que assetja.
Quines formes sol adoptar la violència?
Així mateix, sabem que la violència pot adquirir diverses formes de presentació com, per exemple, verbal, física, social i també a través de les plataformes digitals (el que es coneix com a ciberassetjament), però s’ha de tenir present que sempre s’expressa en el terreny psicològic, de manera constitutiva, ja que comporta sentiments de vulnerabilitat, d’inseguretat i deteriorament de l’autoestima davant la posició d’indefensió.
La forma de presentació sol fluctuar. Cal dir també que els tipus d’agressió varien significativament entre gèneres i edats. No obstant això, la recerca també indica que en els últims anys hi ha hagut un auge de ciberassetjament, la qual cosa fa que ens plantegem de quina manera podem educar de manera segura dins l’era digital.
Quin és el paper dels mitjans i les xarxes?
El paper dels mitjans audiovisuals i de les xarxes socials és cabdal, ja que contribueixen a construir els imaginaris culturals dels infants, adolescents i joves, i formen part dels entorns de socialització. Per aquest motiu, seria bo prendre’n partit i fomentar valors de respecte envers la diversitat amb aquesta qüestió. Davant la impossibilitat de tractar directament amb la informació, s’ha de conscienciar sobre el seu bon ús i sobre la seguretat de les dades compartides.
Però… Com abordar-ho a l’aula?
Tenint en compte que, com he esmentat anteriorment, l’assetjament és un fenomen grupal, té sentit abordar-lo com a tal, de manera col·legiada i allunyant-nos d’intervencions individuals i referides només a les persones que es troben en situació de víctimes. Tot això s’aconsegueix a través de la xarxa educativa i social que es genera a la comunitat. A continuació, es presentaran algunes orientacions pràctiques que poden utilitzar-se en l’àmbit educatiu de la docència:
Orientacions pràctiques des de la prevenció
Les intervencions en situacions d’assetjament i ciberassetjament (ja siguin en referència a la prevenció, a la detecció o a la intervenció directa) s’han de conceptualitzar a partir de la normativa vigent del lloc on es desenvolupa l’acció. Així doncs, vist el marc legal en vigor, és responsabilitat i competència del Govern i de les administracions educatives descriure les directrius i els circuits d’actuació a seguir davant la problemàtica.
En aquest article em centro principalment en propostes de prevenció, ja que es tracta del moment en què els centres educatius i els equips docents tenen un marge d’actuació més ampli i transversal. Per això, paga la pena abocar els esforços i els recursos a prevenir conductes d’assetjament.
El marc teòric que precedeix les propostes de prevenció es basa, tal com he comentat, en la normativa de la regió en què es vulgui aplicar, així com en les dades de la recerca. A tall d’exemple, parlaré del cas de Catalunya, a partir del Protocol per a qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu (inclou la violència per motiu d’assetjament), encara que moltes de les pràctiques podrien ser aplicables a altres contextos, sempre considerant el marc legal del lloc on s’operi.
1. El projecte de centre
En primer lloc, és bo que el centre compti amb un projecte de convivència actualitzat que incorpori la perspectiva inclusiva. Hauria de recollir els valors i les actituds a treballar mitjançant l’educació socioemocional, a fi de garantir que l’alumnat sigui reconeixedor de les pròpies emocions, i de les alienes, a través de l’aproximació empàtica, i que sigui capaç de gestionar-les de manera efectiva, sense apel·lar a la frustració i, en casos més extrems, a la violència. Així mateix, el projecte de convivència ha d’incorporar els valors derivats d’una educació centrada en la gestió positiva dels conflictes, recuperant el concepte de provenció, entès des de la conceptualització que fa l’entitat Escola i Cultura de la Pau. Aquesta manera d’encarar els conflictes i les relacions, amb un mateix i amb les altres persones, afavoreix el benestar emocional i permet, alhora, desenvolupar la competència ciutadana i social.
D’altra banda, sempre resulta positiu participar en projectes específics sobre prevenció del bullying i del ciberbullying ja que, d’aquesta manera, s’està sensibilitzant i conscienciant l’alumnat i aquest participa en activitats des d’aquest punt de vista. A Catalunya existeix el programa #aquiproubullying, que ofereix moltes eines tant de prevenció com de detecció i intervenció, que permeten actuar de manera efectiva als diferents agents educatius (no només en el cos de professorat, sinó també en les famílies).
Pel que fa al cos del professorat, específicament, és molt important que la inclusió sigui la mirada que s’aboca a l’educació, de manera transversal a qualsevol matèria, incorporant referències que puguin ajudar l’alumnat a construir un escenari representatiu d’experiències i valors.
2. La formació del professorat
Un dels elements essencials, i més demandats, en la prevenció és la formació de les persones docents. Resulta rellevant que l’equip docent estigui sensibilitzat i compromès amb el tractament de la problemàtica així com amb les eines necessàries, per tal d’identificar possibles indicis d’assetjament. Cal que aquesta formació sigui a través d’una mirada positiva del conflicte, per facilitar eines i estratègies a l’alumnat amb l’objectiu que sigui competent en la seva gestió i, per tant, que proporcioni un aprenentatge.
Alhora, també esdevé clau i urgent consolidar la competència digital docent (CCD), per tal de ser capaces de crear un entorn de ciberconvivència. Amb aquest propòsit, el projecte BullyZero permet acreditar la CDD fent ús d’un simulador digital que presenta situacions específiques d’assetjament i ciberassetjament. L’eina possibilita la presa de decisions davant d’aquest tipus de situacions per aprendre a gestionar-les efectivament des de la posició del professorat.
3. La gestió de l’aula, les interaccions amb l’alumnat i l’acció tutorial
També és important la gestió que es fa de l’aula: per exemple, les metodologies participatives faciliten la interacció interpersonal (en equip), treballant l’estil comunicatiu obert i assertiu. Així mateix, es poden considerar els aspectes relacionats amb l’organització dels espais i la planificació de les activitats per tal d’afavorir les interaccions, així com incorporar i prioritzar les mesures i els suports universals, davant les concrecions del nou decret de currículum 175/2022.
En relació amb les interaccions de l’alumnat, recordem que les persones docents són cabdals a l’hora d’identificar dinàmiques de grup, la qual cosa també es pot reforçar amb la confecció de sociogrames o amb la realització del qüestionari CESC. L’acció tutorial pot tenir aquest punt de partida, iniciant dinàmiques i jocs que afavoreixin la cohesió grupal i el respecte, participant en programes de tutories entre iguals (TEI), fomentant així l’ajuda mútua i l’empatia. Us recomanem visitar tambe els recursos de l’Escola de Cultura de la Pau (“jocs i dinàmiques” i “escala de provenció”).
Tot això contribueix a crear un clima d’aula distès i positiu, un entorn segur per al desenvolupament de l’alumnat.
4. Conèixer guies, xarxes de suports i recursos al nostre voltant
Per tractar el tema de la sensibilització i la presa de consciència de l’alumnat, és rellevant la difusió de guies de prevenció sobre l’assetjament. Així mateix, tal com estem observant últimament, també cal abordar les especificitats del ciberassetjament. Això és, aprofundir en la ciberseguretat i la ciberconvivència, establint entorns segurs de participació a la xarxa, tot argumentant-ne els motius (p. ex. es poden plantejar visites de professionals en l’àmbit). Seguint en aquesta línia, és important que l’alumnat conegui la xarxa de suports i recursos (psicològics, emocionals, de ciberseguretat, etc.) que existeix envers les situacions de violència i que sàpiga que es tracta d’un recurs accessible.
Un altre aspecte clau és facilitar les relacions entre famílies i escola, a través de la implicació d’aquestes en els processos educatius de l’alumnat, establint canals de comunicació eficaços i oferint guies de prevenció i eines de formació que permetin a l’alumnat obtenir una perspectiva integral de la problemàtica.
Per acabar, però del tot important, cal que l’equip directiu, l’equip docent, l’alumnat i les famílies coneguin els indicadors de coneixement o sospita de situacions d’assetjament, per tal d’actuar, si s’escau, de manera efectiva i eficaç (es troben llistats pel Departament d’Educació al Protocol esmentat anteriorment. Localització: punt 7.1.4 dels documents annexats, primer apartat “assetjament i/o ciberassetjament escolar”).
Orientacions pràctiques des de la intervenció
Continuo amb l’exemple de Catalunya per il·lustrar les fases respecte a la intervenció educativa directa sobre els casos d’assetjament, un cop s’ha detectat, diagnosticat i tipificat com a tal, i s’ha iniciat la comunicació amb altres agents educatius.
- En primer lloc, cal l’aplicació de les mesures d’urgències, que pretenen aturar la situació de violència en sec.
- Seguidament, cal garantir ràpidament la protecció de la persona (alumne o alumna) que ha patit violència, a partir del suport i l’assistència a les necessitats detectades i a la voluntat de la persona. Aquesta fase té un caràcter transversal.
- Tot seguit, es concreten les mesures educatives que caldrà prendre, tant per la persona que ha patit la violència, com per la persona que l’ha exercida, com pel grup-classe.
- A continuació, és essencial el reconeixement, l’acceptació i la reparació del dany, tant a nivell simbòlic com material (si s’escau). És important el compromís de l’alumnat que ha exercit la violència i el trasllat d’aquest procés al grup-classe, per tal que el grup s’impliqui en la condemna de la violència.
- Seguidament, es pot valorar si portar a terme pràctiques restauratives, un cop finalitzades les passes anteriors. Hi ha nombrosos recursos i tipologies de pràctiques diferents (p. ex. mediació), en funció del cas, es pot valorar quina és més adient, sempre comptant amb la voluntarietat de les persones.
- Finalment, és imprescindible fer un seguiment de les valoracions i mesures concretades a les fases anteriors, per tal de determinar el tancament del cas.
A tall de conclusió
A mode de cloenda, vull explicitar que aquest document mostra algunes de les pràctiques que es poden fer servir per abordar l’assetjament i el ciberassetjament escolar però, evidentment, el llistat és molt més ampli i específic.
És competència de les comunitats garantir l’èxit acadèmic, personal i social de l’alumnat a través d’actituds que fomentin la convivència, i que el desenvolupament s’encamini a la ciutadania democràtica i a la consciència global.
Referències i recursos sobre el tema
Podeu trobar tot el llistat de referències bibliogràfiques de l’article, així com una gran varietat de recursos (enllaços, webs, guies i programes) i recomanacions de llibres i articles sobre l’assetjament escolar en el següent enllaç (clic aquí).
